“Qu’es tornen de la part de Déu.” Aquesta recomanació forma part del missatge que la Mare de Déu va donar a uns infants, prop de l’actual santuari del Miracle de la nostra diòcesi, el 3 d’agost de l’any 1458.
He escollit aquestes paraules per encapçalar aquesta carta pastoral i així mostrar la finalitat que m’he proposat en adreçar-me als preveres, religiosos i religioses, membres d’Instituts Seculars i fidels laics de la diòcesi de Solsona.
“Tornar de la part de Déu” és la invitació insistent de l’Església, proposant als homes i dones de qualsevol lloc o temps que orientin les seves vides vers Aquell que és el Principi i la Fi del món, de la història, de l’Església.
“Tornar de la part de Déu” és possible, perquè Ell ha volgut prèviament parlar amb els homes com amics, conviure amb ells, convidar-los i rebre’ls en la seva intimitat.1 Aquest és el projecte de Déu sobre l’home, que culmina en Jesucrist, el Fill estimat de Déu, l’home perfecte. Ara Ell és qui convida: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats i jo us faré reposar.”2 Ell és qui cerca: “No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.”3 Ell és qui promet: “Qui m’estima guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.”4
“Tornar de la part de Déu” és la resposta de l’home que es posa en camí fins a l’encontre amb Jesucrist. Si la vida de l’home ha estat comparada a la del caminant o del pelegrí que busca arribar a la plenitud, s’escau anunciar a tot home que Jesucrist és el camí, el terme, el sentit i la plenitud de la vida. L’Evangeli de Lluc ens narra una escena entranyable en la qual tot això es fa visible: “Dos dels deixebles feien camí... Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells...”5
A la llum d’aquesta reflexió, volent únicament el bé de la nostra església diocesana, m’ha semblat oportú proposar-vos unes iniciatives pastorals que ens ajudin a rejovenir i a intensificar la vida cristiana dels fidels i de les comunitats: “Tornem de la part de Déu”, anunciem, amb renovada confiança, que el Senyor fa camí amb nosaltres, que la seva Paraula dóna plena resposta als anhels del cor humà, que la seva presència en els signes de l’Església demana l’encontre personal amb Ell i la resposta generosa de cadascun de nosaltres.
Aquestes propostes vénen a continuar les iniciatives pastorals sorgides del Concili Provincial Tarraconense de 1995 i de la nostra Assemblea Diocesana. |